ALBERG COSTA BRAVA: Dos mesos i mig... / Tres anys i mig...

La Marta de l'Alberg Costa Brava de Llançà ens regala una bonica història de lactància i un fabulós Cap de Setmana en família a l'Alberg.

Dos mesos i mig... / Tres anys i mig...

Novetat / Normalitat

Incomoditat / Confiança

Nits inacabables / Nits de somni

Inseguretat / Valentia

Vergonya / Naturalitat

Dolor / Plaer

Introspecció personal / Nous horitzons

Tardes fosques / tardes de llum

Soledat / Plenitud

Dos mesos i mig / Tres anys i mig

Novetat…Sincerament, quan em vaig posar el nen al pit, era la primera vegada que veia a una dona donar el pit.

Incomoditat... ajaguda, d’un costat, de l’altre, postura de rugbi,...la teoria la sabia però no em sentia gens a gust.

Nits inacabables...Així que em vaig quedar amb la postura “tradicional”. Això feia que a les nits m’hagués d’incorporar posar el nen al pit i que jo no descansés.

Inseguretat...durant el dia, calculava les meves sortides per poder tornar a casa a donar el pit.

Vergonya...Recordo com si fos ara, la primera vegada que vaig donar el pit fora de casa. El mocador, la manta...ho vaig fer servir tot per amagar-me, per fer-me invisible.

Dolor...vaig aprendre a conviure amb el dolor de les clivelles, per mi el dolor formava part de la lactància.

Introspecció personal...A casa, mentre donava el pit, hores i hores per pensar, per avaluar-me, per analitzar-me, per trobar-me...

Tardes fosques... ningú amb qui compartir una tarda. Les notícies no m’interessaven, les pel·lícules eren massa dures i no trobava com fer passar aquelles tardes fredes d’hivern.

Soledat...La gent continuava amb el seu ritme habitual, però per mi el món s’havia aturat.

Dos mesos i mig... potser és un no res enmig de tota una vida, però per mi, una dona en postpart i inici de lactància, els segons es convertien en hores, els minuts en dies, les hores en mesos i els dies semblaven com si anessin passant els anys!

Normalitat... i va arribar el dia en què em vaig envoltar d’altres mares donant el pit.

Confiança... em vaig atrevir a canviar la postura “tradicional” per la postura “de mico” (això va ser bàsic per curar les clivelles!), per donar el pit ajaguda, dreta, jugant a pilota o fent la vertical.

Nits de somni...Em vaig permetre adormir-me mentre el nen estava al pit o simplement a sobre meu.

Valentia...Em vaig armar de valor per sortir, per fer llargues sortides.

Naturalitat...Poc a poc vaig acceptar que donar el pit formava part de la criança.

Plaer...I el dolor es va convertir en el plaer que és donar el pit.

Nous horitzons...a casa, a la platja, a la plaça...mentre dono el pit llegeix-ho, busco informació, parlo, comparteix-ho, penso ens nous projectes i faig realitat nous somnis.

Tardes de llum...les notícies continuen sense interessar-me, les pel·lícules continuen sent massa dures...però tinc molta gent amb qui compartir una tarda! i inclús les tardes d’hivern s’han convertit en tardes magnífiques jugant, ballant, cantant i encenent el foc.

Plenitud...encara ara hi ha gent continua amb el seu ritme habitual, però per mi el món s’ha fet gran.

Tres anys i mig... també potser és un no res enmig de tota una vida, però per mi, una mare en plena lactància i criança, els segons s’han convertit en hores d’aprenentatge, els minuts en dies de nous projectes, les hores en mesos per compartir i cada dia és un nou any per a créixer! 

Si la voleu conèixer és possible que la trobeu a l'Alberg amb la seva família, gaudint del paisatge de Llançà. Podeu trobar més informació de l'Alberg Costa Brava a:

http://www.albergcostabrava.com/