lunes, 30 de diciembre de 2013

NASHANTARA... cremes i ungüents naturals

La Maya ens ofereix un lot de productes fets artesanalment i naturals. 
Us agraden?


Si la voleu contactar la trobareu a:

i aviat a la seva web:

ZIGA-ZAGA el projecte de la Susanna




La Susanna és una mama de l'Escala a qui agrada el Patchwork i les manualitats creatives, sobretot les dirigides a la mainadeta.

Per a la panera ens ofereix un coixí de lactància com aquests de la foto, fet artesanalment.





Al seu blog ple de coloraines hi podreu trobar un munt de productes preciosos com aquests. Feu-hi un cop d'ull!



Mini bandolera de PATRONATGE I CONFECCIÓ FIGUERES





Aquesta és la bandolera de joguina feta a mà, que ens ofereix l'Ester de Patronatge i Confecció.
L'Ester Llopart està al capdavant de la botiga i taller Patronatge i Confecció de Figueres.

Ella és mare i va alletar la seva filla uns mesos, i amb ella va descobrir la màgia de poder portar el nadó a prop. Des del seu taller anima a les embarassades i mares a assistir a les trobades del grup de suport a l'alletament matern de Dona dóna.




Per a la panera ens ofereix un val per unes classes durant un mes i una bandolera de joguina, per a que els peques puguin jugar a portar a prop les seves nines, com les seves mames.



Si la voleu conèixer i voleu conèixer el que ofereix la trobareu al carrer  Migdia 1, local 3 de Figueres i la seva web www.pcfshop.es






domingo, 29 de diciembre de 2013

NENS - BOTIGA DE ROBA PER A INFANTS

La Fany és una caixa de sorpreses perque també està al darrera d'un altre projecte la seva botiga situada a la Plaça de l'Església de Roses: la botiga Nens. Allà la podreu trobar amb el millor dels seus somriures venent roba per a infants i també productes dels que trobeu virtualment a Babiboom productes ecològics que us presentavem a l'entrada d'avui mateix.


Ens obsequia amb un conjunt preciós de collaret, braçalet i arracades de Batucada, mireu que bonic és el collaret:


Trobareu més informació a la seva pàgina de 
o sempre que volgueu a la seva botiga de Roses.

BABIBOOM PRODUCTES DE QUALITAT, PRODUCTES AMB AMOR

Avui parlem de Babiboom productes ecològics, una botiga virtual on s'hi poden trobar productes de criança i lactància ecològics. I qui ha darrera? doncs la Fany una emprenedora, apassionada de la lactància que recentment ha sigut mare per segona vegada. Li hagués encantat poder escriure una vivència de lactància però ara està immersa en la seva bombolla mare-filla, disfrutant d'aquest moment.

La Fany ha volgut col·laborar en aquesta panera amb una preciosa casa de nines, mireu que bonica...

Endinseu-vos a la seva web hi trobareu molts altres productes, gràcies Fany !!





























jueves, 26 de diciembre de 2013

Vivència des de terres gallegues... Teta e coliño


Hola! em dic Noelia Prieto. Sóc gallega, però per alguna raó, des de petita m’ha agradat Catalunya! així que no és de estranyar que acabés compartint la vida amb un catalanet. Vaig conèixer el meu Pau durant unes vacances a Asturies.

Després de viure junts durant uns anys a Tarragona, i encara que va ser una època estupenda que recordo amb molt de carinyo, finalment la “morrinya” em va portar de tornada a la terra. Així, el Pau i jo va ens vam instal.lar al costat de Santiago de Compostela, on vam començar de zero una altra vegada.



Uns anys desprès va nèixer el nostre desitjat primer fill: el Pauet. Després d’un part que no es va assemblar res al somïat, vam començar la lactància amb molts entrebancs. La llevadora no sabia com ajudar-me, així que aviat em vaig apropar als grups de suport a la lactància. Va resultar que els meus problemes amb la teta eren massa complicats, se entrellaçaven entre ells i van continuar durant molt de temps. Però, al menys, ara comptava amb una mica més de suport emocional.

Viure aquelles llargues jornades de dolor i altres dificultats, sobreposarme a elles, no perdre el somriure, continuar lluitant... jo era la primera sorpresa de la paciència i la força que les mares arribem a tenir. La gent al meu voltant opinava que “no em valia la pena suportar tot allò”, però jo m’indignava amb aquests comentaris i tenia molt clar que era el que volia fer. Crec que mai a la vida havia tingut una determinació tan ferma. I mes a mes, any rera any...  la nostra lactància va continuar, sempre endavant.

Al meu poble mateix no hi havia grup de lactància, així que arribat un moment vaig decidir formar-me com assesora, i vaig fundar l’associació “Teta e Coliño”. La iniciativa va ser un éxit i aviat em vaig trobar desbordada, amb decenes de consultes semanals. Uns mesos desprès vaig obrir un segon grup; i no va tardar el tercer, ja a una altra província. Vaig començar a fer moltes assesories domiciliaries, a impartir xerrades i tallers, i a apuntar-me a tota la formació al meu abast. Va ser una época de forta dedicació al voluntariat i l’estudi. Poc a poc anava descobrint que la lactància és un art i una ciencia, un mon ple de variants, tremendament apassionant! 

Com que necessitava urgentment ajuda de companyes, vaig reconvertir la meva professió docent i decidir-me a formar assesores de lactància. Primer van començar amb una formació interna, des d’una perspectiva senzilla però complerta, i sobre tot pràctica, del dia al dia als grups de suport. Aviat em van demanar que fos més ampla i que s’oferís online... així que vam continuar, i anem sumant edicions. Serà una satisfacció comptar en la propera amb la guanyadora del premi de la panera!



A la formació 2013 vaig tenir el privilegi de formar decenes d’assesores de molts punts del pais, incloent-hi la Yolanda Fariña, de Dona Dona. Yolanda aviat ens va donar la bona notícia de que s’havia animat a assesorar al seu grup! ho vaig celebrar molt.





Jo ja havia conegut de manera virtual l’associació Dona Dóna uns mesos abans, d’una manera curiosa i feliç! em vaig enterar  que organitzaven el sorteig d’una panera, i em va semblar una idea genial d’aconseguir calerons per poder ajudar. Vaig comprar quatre butlletes…i endivineu! em va tocar!!! va ser molt emocionant obrir la panera a casa. Encara que algunes cosetes ja no les vaig poder fer servir perquè el Pau ja era massa gran… però això va quedar solucionat uns mesos després.






El 12 de desembre 2013 va nèixer el nostre segon petitó. Es diu Enol… el nom del llac on el seu pare i jo ens vam conèixer. L’Enol va nèixer a casa en un part molt íntim i ràpid. Els inicis van ser molt distints de la meva primera experiència!

El Pau encara mama, però ja molt poquet i qualsevol d’aquests dies es destetarà definitivament... i l’Enol segurament farà pit per anys i panys!!

Amb tot, aquesta lactància també està començat una mica complicadeta, hi ha factors anatòmics que no es poder evitar! que s’hereten! però ara compto amb molts més recursos que m’estàn ajudant moltíssim a solucionar els moments crítics i a gaudir de l’experiència. I molt important: també compto amb una gran tribu, la presencial i la virtual.

Espero poder conèixer aviat en persona a les companyes de Dona Dóna! i és clar, tornar a veure a l’Anna Amer i família, que fa uns mesos ens van regalar una estupenda tarda de diumenge a Compostela... gràcies per tot, i que aquesta panera solidaria sigui una gran ajuda en la vostra important tasca. Estic encantada de ficar-hi el meu granet de sorra! una abraçada a totes... i ara ja sabeu on estem pel que necessiteu!!
 






martes, 24 de diciembre de 2013

GIMNÀS MAGIESPORT i JAN-SU DE FIGUERES

Aquí teniu l'entrada de l'Ana, apassionada del taekwon-do, pilates, gimnàstica hipopressiva,... i també apassionada del seu fill ja que, molt recentment ha sigut mare.



Li hagués encantat escriure'ns un petit relat, una bonica vivència de lactància però la seva recent maternitat no li deixa espai per dedicar-se com ella voldria. Així que col·labora amb un val de 6 sessions gratuïtes per alguna de les classes que es fan en el seu centre.


Si voleu obtenir més informació del seu centre entreu aquí http://magiesport-jansu.blogspot.com.es/p/inici.html



Moltes gràcies Ana! i a gaudir de la maternitat i de la lactància!

LA PELU DE BEA

Avui l'entrada de la Bea Agudo, una mare de les que tot i no poder venir presencialment massa al grup de suport sempre ha estat al darrera, seguint-nos des de facebook, col·laborant amb nosaltres per Sant Jordi, cedint-nos un tirallets per l'associació. I ara no ha volgut deixar de col·laborar en el projecte Panera. Recentment ha iniciat el seu projecte personal i ha obert una perruqueria: La Pelu de Bea



Ens regala un val per rentar i tallar. Qui guanyi aquesta magnífica panera podrà conéixer també el projecte de la Bea, gràcies !!!



lunes, 23 de diciembre de 2013

QUI TÉ UNA MARE... TÉ UN TRESOR...

I no ho diem perquè sí, ho diem perquè ho creiem de veritat. 
Les mares. 
Sense elles l'associació Dona dóna no seria res de res. 
Ni sense els pares que hi ha darrera, ajudant incondicionalment. 

Elles han volgut, dedicar un petit trosset del seu preuat temps, i tots sabem que el temps quan som mares vola, per col·laborar amb nosaltres fent petites joies, el·laborant amb tot l'amor peces d'artesania, teixint amb delicadesa, cuinant amb dedicació,...

Elles són l'ànima de Dona dóna, la xarxa que es fila cada dia i que cada dia és més gran. Mares que disfruten de les seves maternitats, mares emponderades, mares informades i que formen part d'aquest projecte. Gràcies, mil gràcies!!!

Entre les joies d'artesania tenim aquests preciosos ratolinets fets per la Vanessa, mare de dues preciositats, apassionada del porteig i a qui li encanten les manualitats i les joies d'artesania com aquesta. En aquests preciosos ratolinets podreu guardar les dents dels vostres infants.

La Miren, mare d'una preciositat de 4 mesos col·labora amb dos peücs per les nits d'hivern pel PARE i PER LA MARE! aquí els teniu, són genials 
I per l'infant uns preciosos peücs fets per la Iolanda, són autèntiques joies d'artesania fetes a casa, mireu, mireu...
La Sarah, mare de l'Elora és també una mare habitual de l'associació i una apassionada de la cuina... ella col·labora amb dos pots de melmelada un de poma i llimona i l'altre de carrota. 
I per últim l'Esther que tot i ser més lluny ha volgut ser present i col.laborar amb un massatge shiatsu, ella també fa antigimnàstica, aquí en teniu l'explicació: http://www.antigymnastique.com/sp/que-es-la-antigym


domingo, 22 de diciembre de 2013

LAURA SAU - TRACTAMENT DE FISIOTERAPIA

Sóc la Laura Sau fisioterapeuta col.legiada número 6931. Em dedico a fer tractaments personalitzats, especialitzada en inducció miofascial, reeducació postural, massatge, recentratge articular, dolor cervical i de ATM (articulació temporomandivular)´, columna vertebral i diferents tractaments del dolor.


A la meva consulta han passat i passen moltes dones embarassades, i a totes les que desitgen alletar als seus infants els recomano l'associació Dona dóna Alt Empordà.












Durant la lactancia apareixen molts dolors posturals els quals es poden tractar per fer més agradable aquesta etapa.

He volgut participar en aquest bonic projecte ja que crec en la tasca que es fa desde Dona dóna i sempre intento col·laborar-hi, aquest cop amb un tractament de fisioterapia.

Aquí el teniu:

Si voleu saber més sobre la Laura visiteu la seva web a 
http://www.fisioterapia-girona.com/

La trobareu fent els tractaments al centre Arhati de Figueres
http://www.centrearhati.com/

sábado, 21 de diciembre de 2013

MAMACOQUETTE I EL REGAL DE LES MEVES LACTÀNCIES

Avui us deixem amb la vivència de la Judit dona, mare, assessora, doula que un dia es va decidir i va emprendre un nou camí professional : Mamacoquette

Sobre el pit i d'altres reflexions





Si voleu que us digui la veritat mai m’havia fixat molt en els meus pits. No m’entengueu malament, a veure si m’explico, mai havia posat la mirada en els meus pits per cap motiu concret, ni per complexes ni per veure’ls com un atribut extraordinari, exuberant. Per ser sincera els meus pits em passaven una mica desapercebuts….eren una part més del meu cos i punt.
Fent una mica d’esforç de memòria recordo quan vaig començar a notar la seva presència: devia tenir uns deu anys quan jugant m’hi donava alguna trompada i em feien un mal de mil dimonis…llavors la mare no deixava de repetir-me que anés en compte, que no era gens bo que un pit que es forma rebés tal masegada…caram, era ben fomut haver de pensar en els pits mentre t’enfilaves ves a saber on!
I és que segurament coincidireu amb mi si us dic que no se’n parla de pits. Bé, no es parla del que s’hauria de parlar perquè de veure’ls en tanques publicitàries associats a missatges sexistes ens en fem un fart ja de ben petits. No em refereixo a això, em refereixo a conèixer-los de veritat, a saber com són per dins i com funcionen arribat el moment. Recordes que algú t’expliqués mai el desenvolupament dels pits i la importància de la seva existència per a la supervivència de l’espècie humana? Jo no! Ni en cap llibre de ciències ni en cap reportatge sobre el cos humà. Ni a classe, ni a casa, ni a la tele ni al carrer! Una mica sospitós, no creieu?
Els pits de dona s’han associat sempre més a un objecte de desig dels adults que a la maternitat (i per afinar més diria adults del gènere masculí) i em pregunto des de quan va canviar aquesta visió del cos de la dona, des de quan la humanitat es va permetre el luxe de relegar els nostres pits a la categoria d’objecte merament decoratiu ignorant-ne la seva naturalesa. D’acord, admeto la seva bellesa però m’agrada molt més reconèixer la seva capacitat de nutrir físicament i emocionalment. Hi ha poder més gran?   
I aquest poder immens espanta. Aquest atreviment desafiant d’acceptar el nostre cos, i els nostres pits, i connectar-nos a la nostra essència sense complexes desmunta estructures i teixeix complicitats. Per això no ens n’han parlat abans. Potser per això ens passen desapercebuts o , directament, ens acomplexen. Potser per això se’ns presenten els nostres pits de dona quan ja som mares ( -hola què tal.. som els teus pits! ;)) i n’improvisem els diàlegs mentre estem en plena funció. Llavors fem el que podem.
Sóc mare d’una nena que un dia serà dona. I li parlo de pits, de maternitat i del plaer d’estimar-se com a dona. També sóc mare de dos nens que un dia seran homes. I els parlo de pits, de maternitat i del plaer d’estimar-se com a homes que estimen a les dones. Potser així no caldrà que improvisin diàlegs mentre estan en plena funció. Llavors faran sobretot el que voldran i no només el que podran.

Les meves/nostres lactàncies m’han fet regals d’un valor incalculable: he experimentat la vivència de sentir-me poderosament mamífera, dona més que mai, descobrir que alletar és un acte  revolucionari en molts sentits. I els meus pits ja no m’han passat mai més desapercebuts,  he posat la meva mirada en ells per tres motius concrets amb nom d’infant -Oriol, Nora i Lluc- i no he deixat de meravellar-me ni un sol dia de la perfecció de la natura, de la veritable bellesa del meu cos de dona, de la força de la feminitat i de l’immens poder de la maternitat. 

Sobre el projecte MamaCoquette el millor que podem fer és deixar-vos amb la presentació que ella mateixa fa a la seva web

Darrera de MamaCoquette hi ha una dona apassionada, compromesa, somniadora i emprenedora, mare de tres persones fantàstiques a les quals dec la meva passió per la vida, la maternitat i la criança.
Hi ha una companya de viatge agraïda per la confiança corresposta i per les experiències compartides, que gaudeix amb els seus, dels petits moments de cada dia.
Hi ha una dona assessora de lactància materna i doula que un bon dia va atrevir-se a volar i va canviar la seva professió d’advocada per dedicar-se de ple a treballar amb dones i per a elles, acompanyant-les en les seves experiències de maternitat.
Hi ha una persona que fa front als reptes de futur amb la mateixa força i perseverància amb què persegueix els seus somnis i els fa realitat.
 
MAMACOQUETTE ENS OBSEQUIA AMB UN VAL REGAL DE 50€
PER GASTAR EN UN DELS SEUS FANTÀSTICS PRODUCTES, ENTREU A LA SEVA WEB:


miércoles, 18 de diciembre de 2013

Lactància i Disseny




L'Ainhoa és una dissenyadora i una mama fantàstica. 
A la panera aporta aquesta bossa que pots utilitzar com a bolso o com a funda pel portàtil.

     



    


Ens expressa amb aquestes paraules, la seva vivència de la lactància. 


Donar el pit no sempre és un camí de roses...sort en tenim de sentir-nos acompanyades per associacions com la vostra,en la que ens escoltem i aconsellem les unes a les altres en un moment en el que ens sentim una miqueta soles i sensibles.



Tal i con està muntada la societat poques coses ajuden a tenir una bona lactància: ja no vivim en comunitat a prop de les tietes, mares, àvies que feien tot més fàcil i recolzaven a la mare i al nado per a que tot fos més lleuger... No, ara  s'ha de destetar depressa i corrent per anar a treballar (entre altres coses...)

Per això des d'aquí tinc la oportunitat, gràcies a les annes, de felicitar a totes les mares per intentar fer el millor per als seus fills donant pit el temps que es pugui ja siguin dos mesos con dos anys.

El nostre principi va ser una miqueta difícil i a mes jo estava malalta però de mica en mica la Clara va agafar el pit i....encara no l'ha deixat. Porten dos anys!

Una abraçada molt forta i ànims a totes.


Podeu fer una ullada a tot el que fa l'Ainhoa a:


També la trobareu al facebook:

https://www.facebook.com/ainhoa.artdisseny


lunes, 16 de diciembre de 2013

Lectures de maternitat i criança amb Mundotueris



La Lydia de MundoTueris ens col·labora amb un llibre molt divertit sobre la lactància. No us el podeu perdre!





La seva vivència de la lactància ja ha estat publicada en el blog Som la LLet de la companya Alba Padró. 

I és que de vegades la lactància pot no ser senzilla i plaent.




Hiperqueratosis benigna del mugró


El meu nom és Lydia, tinc un fill de 2 anys i 4 mesos que encara pren pit. Estic embarassada de 7 mesos.
Al començament de l’embaràs vaig començar a notar com la sensibilitat dels pits s’aguditzava, com en qualsevol embaràs al primer trimestre… Quan en Yago mamava sentia una mica de molèstia però tots dos seguíem gaudint de la lactància. Cap al tercer mes aproximadament la molèstia es va fer més forta, sobretot al pit esquerre. 


Vaig començar a informar-me i vaig esbrinar que era una cosa completament normal durant l’embaràs, les dones podem patir el que s’anomena "agitació de l'alletament" i es tracta en una mena de rebuig natural quan es dona pit durant l’embaràs. La situació em va portar a deslletar en Yago del pit esquerre perquè la molèstia havia passat a ser dolor, un dolor que s’assemblava al pas de mil agulles pel mugró cada vegada que en Yago es prenia al pit. Només enganxar-se i començar a succionar, l’havia d’apartar completament perquè no ho podia suportar. Em vaig començar a fixar més en el pit que em feia mal i vaig descobrir que tenia com unes berrugues de color més fosc, però no li vaig donar més importància.





Amb una companya del grup de lactància en el qual participo vam pensar que podria ser que tingués una infecció bacteriana i vaig contactar amb l’Alba Padró i li vaig enviar unes fotografies, no de gaire bona qualitat, però per intentar esbrinar si la causa del dolor podia ser una infecció. Vam decidir prendre un tractament d’uns quinze dies amb Casen Biòtic, un probiòtic natural per tractar les infeccions de pit. La cosa no va millorar i vam voler seguir investigant, però era impossible enviar una foto amb més detall i no estàvem físicament a prop. Vam quedar que durant el Congrés de Fedalma de Castelldefels en el que coincidiríem ho veuria amb més calma. Ja estava de 6 mesos i el pit esquerre cada vegada estava pitjor, i en el pit dret començaven a sortir les mateixes berrugues… La cosa s’anava complicant per moments, però tot i així en Yago seguia mamant, tot i que molt poc.



En el Congrés ja va ser tot més fàcil. L’Alba de seguida que va veure el mugró ho va tenir claríssim: Hiperqueratosi benigna del mugró (*). Per fi, després de tants mesos, sabia que era el que tenia, ja anàvem avançant. La hiperqueratosi del mugró es tracta d’un problema dermatològic no gaire habitual que té una possible causa en alteracions hormonals. Jo tinc ovaris micropolíquistics i ja em començava a quadrar tot, amb l’embaràs s’afegeix un altre gran canvi hormonal i això pot produir que surti HAP . Al ser una cosa tan poc comú no existeix cap tipus de tractament estipulat, tot i que es podria tractar amb algun tipus de corticoides. Ara només faltava esperar i consultar amb altres professionals. El següent pas era anar a veure el dermatòleg. També hi havia la possibilitat que amb el canvi hormonal del part la cosa es solucionés sola, però el tema em preocupava força, la meva gran por era no poder donar el pit al petitó que ve en camí. En Yago ja es negava a mamar de l’altre pit perquè es va adonar que també tenia “pupa”, i fins i tot va estar dos dies sencers sense mamar. Vaig posar-me en contacte amb la llevadora que em porta el seguiment del meu embaràs i que m’atendrà el part a casa i vam mantenir una conversa molt intima i sincera sobre les meves preocupacions, també podia haver algun component emocional, algun bloqueig. Les seves paraules em van ajudar a relaxar-me i tranquil·litzar-me i això va ser la clau. En qüestió d’una setmana i abans de la visita al dermatòleg les berrugues del pit que tenia pitjor van començar a caure soles. Al pit dret ja van deixar de sortir de noves. 

En Yago va tornar a voler teta. I ara sembla que el tema s’està solucionant sol, i ja penso que podré gaudir d’una nova lactància amb el meu petit Noel, que naixerà a mitjans de setembre, i si tot va bé, fins i tot podré veure els dos germanets compartint una cosa tant especial com és el pit de la mare.



Amb el meu testimoni vull agrair a l’Alba Padró, al pediatra Luís Ruiz, a la Patricia López i la Rita per la seva amabilitat i atenció i sobretot agrair a la meva llevadora Carme Llopart per les seves paraules.



(*) L’hiperqueratosi de l’arèola i /o el mugró (HAP) és una dermatosi rara, benigna i d’origen desconegut, caracteritzada per un engruiximent berrugós i hiperpigmentació persistent de l’arèola, mugró o ambdós. La lesió usualment és asimptomàtica, no interfereix amb el funcionament fisiològic del pit.
No existeix tractament específic, en part, perquè es desconeix la patogènesi d’aquesta condició. Hi ha molt poca informació al respecte així que aquesta entrada em sembla tot una novetat, crec que vital per poder ajudar a moltes futures mares que ho estiguin patint sense saber què és ni si poden o no alletar.

Extret del Blog Som la LLet de l'Alba Padró.




La Lydia està al capdavant de la llibreria virtual Mundotueris.es, especialitzada en maternitat i criança. No us la perdeu!






sábado, 14 de diciembre de 2013

Hola Bebé! Una il·lusió feta realitat


La Maia comparteix la seva vivència i el seu projecte, aquí els teniu disfruteu-los:

El poder
  • La meva primera filla, la Clàudia, es va enganxar al pit a la mateixa sala de parts. Allà va començar una primera lactància breu i poc satisfactòria, vista amb la perspectiva que et dónen els anys i la experiència. Perquè?Doncs perque la poca informació i la poca ajuda rebuda (excepte per part de la meva parella) van fer que durés tansols set mesos, dels quals només quatre van ser exclusius, ja que desseguida em van “endossar” els cereals i per tant els biberons ,en un gest que jo llavors veia força normal, perque no m’havia plantejat gaire res encara.

  • Tres anys després neixia en Lluc, un homenàs de més de quatre quilos que també es va enganxar al pit a la sala de parts.
    Llavors va començar una historia d’amor molt diferent.    En els anys anteriors, amb la Clàudia havia après a escoltar-me a mi mateixa, a creure’m les meves ànsies envers una criança respectuosa, a veure que el que voliem la meva parella i jo no era tan estrany. I així vam decidir que aquesta segona lactància la gaudiriem fins que en Lluc decidís. Pit a demanda, collit des del primer dia, fulars i bandoleres… La primera paraula amb sentit que va dir en Lluc va ser “teti” i així han quedat batejats els meus pits. Vaig haver de vèncer molts comentaris, desprecis i bestieses varies pel fet de donar el pit més enllà dels 7-8 mesos a què la gent està acostumada a veure (per sort això està canviant), però no vam defallir, i en Lluc va mamar fins als 35 mesos, tres anys, sí!I si vam parar va ser per un fet aliè, una sorpresa en forma de germaneta que podía perdre per culpa de les contraccions uterines… Així que vam aturar una lactancia profitosa, però ho vam fer de manera gens traumàtica pels dos.
  • I va arribar la Sara, després d’un part salvatge i brutal, en el millor dels sentits. Com els seus germans, tampoc va trigar gens a buscar i trobar la teti de la mama, i un any després encara continuem. Amb l’esperança que aquesta lactància sigui tan o més llarga que la del seu germà (ja us dic que no l’aturarem pel mateix motiu que l’altra, jeje)

  • Com em sento quan dóno el pit? Em sento poderosa. Una súpermama. Sí. Així em sento. Però no és un poder per sobre de ningú, no us equivoqueu... és el meu petit però alhora immens poder de donar el millor aliment que podrien prendre en aquests primers anys els meus fills.
  • Què n’extrec de la meva experiència? Doncs que, sobretot quan ens convertim en mares, cal escoltar-nos a nosaltres mateixes, deixar que surtin els nostres instints més primaris, no  tenir por de ser mamíferes, perque és el que som. La natura ens ha atorgat aquest privilegi, aquest poder... aprofitem-lo tant de temps com puguem.

  • Sóc mare de tres fills petits i em vaig aficionar a cosir per escapar de la tristesa de perdre al meu pare. En aquesta afició vaig trobar una passió que ara he volgut compartir.
  • Veure que les meves creacions arrencaven un somriure a les persones a les que anaven dirigides em va fer donar-me compte que podía fer de la meva passió una forma de viure. I un dia em vaig llençar: vaig decidir provar sort venent els meus productes.
  • Llavors perquè utilitzo el plural quan parlo de ¡Hola Bebé! ? Perquè sense la seva inestimable ajuda logística i de preparació del meu marit, sense la il·lusió que desprenen els ulls de la meva filla al veure un pitet acabat i sense el fil musical dels riures dels meus fills, aquest somni no seria possible.
  • ¡Hola Bebé! és la meva il·lusió i el meu somni, però també és un projecte familiar en el que els que m'importen em donen suport incondicional.
  • Jo mateixa trio les teles i les combino, faig els patrons ( excepte algun cas), la que cus, la que prepara la web, la que organitza, la que es comunica amb els clients,... Sóc l'administrativa, l'operària, la caixera, la noia dels pedaços i dels encàrrecs,... sóc la que heu de felicitar quan us agrada el que veieu i la culpable si alguna cosa no ha sortit bé (menys el transport que ja no puc controlar).
  • Sóc la que entre manta i manta prepara l'esmorzar als nens o els va a recollir a l'escola; la que enmig de les teles troba un xumet o una sabata de la Nancy esportista; la que s'enfada perquè no la deixen treballar i la que es mort de son als matins.....
¡Hola Bebé! ens ha cedit per la panera un val de 40€ a escollir entre les joies d'artesania que fa: un pitet, una manteta,...Passejeu-vos per la seva web i trobareu totes aquestes peces fetes amb molt d'amor,gràcies Maia!!