CRIANT DES DEL VINCLE

Us presentem la vivència de lactància de la Dari i la Nora, que ens han cedit un bonic conte de feltre fet amb les mans i el cor

Aquí teniu una imatge d'aquesta petita joia....

 i aquí teniu el seu relat....

Gotes d'armonia: Embaràs, Lactància materna, 
Lactància propera i Lactància seca.

Al novembre del 2008, nou mesos després de la mort del meu pare va néixer una nova vida, però aquest cop dins meu, un gran regal. Jo em trobava molt bé fins que el 31 de desembre d'aquell mateix any vaig tenir pèrdues, i un cop a l'hospital em van dir que era una amenaça d'avort i que fes repós absolut ja que la placenta s'havia desenganxat. Espantats i volent saber ràpidament una segona opinió vam visitar un ginecòleg i aquest encara ens va donar més desànims, el cor bategava lentament i ens va dir que probablement el cor deixaria de funcionar en poc temps ja que el tamany era molt petit. Tristos vam tornar cap a casa però jo sabia que aquell cor petit era molt fort i no vaig perdre la fe i no vaig permetre que la incertesa em traís.

Vaig estar gairebé 2 mesos al sofà, fent repòs absolut, les visites a l'hospital evolucionaven positivament, ens deien que el cor bategava amb normalitat fins que van observar que la placenta s'havia tornat a enganxar!!! Quina alegria!!

Es va acabar el repòs!! i va ésser quan realment vaig començar a gaudir de l'embaràs! No va sorgir cap dificultat durant el seu transcurs, jo anava guanyant quilos tant de pes com de felicitat però tant la petita llavor com jo ens trobàvem d'allò més bé, li explicava a on anàvem, com em sentia, quan tenia ganes d'escoltar música li demanava permís, més tard em responia amb les moixaines dels seus peuets, donant dolços copets i especialment la sentia molt a prop meu quan em capbuçava dins l'aigua en postura fetal, uau! Era increhible! Durant l'últim trimestre em vaig proposar caminar, no per estar esbelta, sinó perquè m'agrada caminar, és una de les meves meditacions.

Caminava descalça per la platja cada dia de dilluns a divendres i quan arribava a indret em feia un bany i m'estirava a descansar o dormir segons l'esgotament. No fou fins la setmana 41 i 5 dies que vaig començar a experimentar les primeres contraccions a casa, un fart de riure ja que ma mare diu que soc una exagerada i sí és cert, perquè les primeres contraccions són pessigolletes que així les vaig tenir durant 30h. Vaig decidir anar a l'hospital perquè al ésser novata i amb pors del què pugui passar... em donava seguretat

el fet d'estar acompanyada de professionals. El meu company i jo vam passar la nit a l'hospital, em van dir que estava dilatada de 2, quina desesperació, vaig fer comptes i ben mirat si a cada 30h de contraccions només dilatava 2cm o començava a calmar-me o estrangularia a algú. L'endemà al matí quan ens va visitar el ginecòleg va dir que no havia trencat aigües així que ell mateix ho

va provocar.

Pels volts de les 11'30h van decidir baixar-me a baix, per sort anava dilatant amb normalitat, no a una velocitat desmesurada però tampoc a contagotes. Un cop a baix vaig gaudir de les fortes contraccions, una barreja entre dolor i

benestar intermitent. Estava molt esgotada i no deia ni una paraula, no em sortien paraules, només gestos, postures i respiracions, qui parlava era el meu cos amb un punt de recolzament, les mans del meu company. A les 16h tot just vaig entrar a quiròfan, vaig estar apretant durant 4h, descansant a la

vegada clar, la petita llavor no volia sortir i jo estava a 38 C de febre i alhora vomitant. La situació s'anava complicant, però una de les llevadores em va posar el mirall i vaig veure el cap de la meva filla i el seu cabell color negre!!!

Síiii!! Aquest cop vaig apretar fins que va sortir!!!

Amb aigües fètides... però encara que de color gris i amb una olor desagradable, l'escalfor, l'alegria, la pau, l'amor i tants encenalls d'emocions vaig sentir al tenir-la a sobre meu que tot el patiment viscut ja formava part d'una pàgina més en el viatge cap a la maternitat. Malauradament, ens van separar durant 1h per posar-li una via, per preveure cap risc d'infecció al haver sortit amb aigües fètides, però vam poder passar tota la nit juntes, tenint-la a sobre meu, passada aquesta hora i l'endemà, quan va sortir el calostre, tot i jo tenir el mogró invertit cap endins, amb les mogroneres, la meva filla ho va saber fer com si ho hagués estat practicant feia temps! Així vam iniciar el camí de la lactància materna, un principi molt dolç i bonic amb un acabament amarg, degut als antics mites de si la llet és bona, dolenta, si en tens o no en tens... afegit al grau de sensibilitat d'aquell moment, vaig decidir el destete als 4 mesos i 6 dies. Vaig substituir la llet pel caliu de la motxilla, la manduca que l'he batejat, amb tot el respecte cap a la lactància materna, com la lactància propera, no era la mateixa unió ni sortia llet de cap lloc, però si hi havia el contacte físic, l'amor, l'apropament, l'acolliment i l'escalfor, on tenim un ventall

d'experiències agradables i divertides.

I 4 anys després, després de la curta però intensa lactància materna, després de 4 anys de motxilla, la petita, el mes passat em va demanar “mama puc pendre llet del teu pit?”, mentre estàvem a la dutxa. I li vaig dir oi tant, així que va fer l'acció de xuclar i em va mirar dient-me “mama, és que ja no en sé,

per què no surt llet?” i tot i que jo no estava preparada per respondre-la vaig improvisar dient-li “fa molt temps que no xucles i la llet està amagada, però encara que no en surti si et vé de gust xuclar pots fer-ho”. 

De camí cap a casa la meva filla es mostrava contentíssima perquè havia tornat a provar la teta, a

connectar amb el passat i a unir-nos novament. Així que al veure-la tan entusiasmada i jo emocionadíssima li vaig proposar si li semblava bé que les “Annes” del Dona Dóna ens ajudessin, a la petita li va semblar genial acceptant amb un somriure i dient “i quan els hi explicarem? Quan ens ajudaran?”

Però de fet ja ens estan ajudant i acompanyant, des d'una escolta activa, animant des de l'afecte, el respecte, el diàleg i la comprensió de la nostra situació, elles sempre hi són i nosaltres els hi estem i estarem sempre plenament agraïdes, des del cor.

És una passada tornar a reviure aquest moment, aquest abans que s'ha convertit en ara, la meva filla després d'haver tingut la voluntat en més d'una ocasió en el transcurs d'un any de voler succionar el pit però quelcom li frenava, deia que li feia vergonya, ella volia però no podia, i jo oferint-li temps, respecte, confiança i tenint molta cura durant aquests moments, finalment ha trencat la barrera de la vergonya o del que fos i s'ha atrevit a apropar-se i estar en contacte amb el que va ésser el seu primer aliment durant els seus primers 4 mesos de vida. És un regal de la vida!

Així doncs, tal i com ens han explicat les assessores del Dona Dóna, aquesta és la Lactància Seca, un vincle, una cnonexió, que en el nostre cas es desenvolupa quan estem a la dutxa, abans d'anar a dormir i durant els caps de setmana, de moment a la intimitat.

Germinan las plantas, en lo profundo de la tierra.

Brotan las hierbas, por el poder del aire.

Maduran los frutos con la fuerza del sol

así germina el alma en el fondo del corazón.

Así brota el poder del espíritu a la luz del mundo.

Así madura la fuerza del hombre al resplandor divino.

Rudolf Steiner